Quan encara no s’ha generalitzat el canvi d’actitud que implica el desenvolupament de la web 2.0. ja es parla de Web 3.0. com una realitat imminent que promet transformar no només la nostra experiència web sinó tota la nostra quotidianitat. En què consisteix? Què es la Web semàntica? Quines millores incorpora respecte a la versió actual? Com ens afectarà a les biblioteques?

La web 2.0

Un dels problemes en relació amb el terme web 2.0., encunyat per Tim O’Reilly, és la seva manca de definició explícita; tanmateix aquest terme vol reflectir  un canvi important en la manera com els usuaris consulten la web: des d’una web de només lectura, cap a una web de lectura i escriptura.

Un bon resum del que ha estat fins ara la web 2.0. es troba a l’obra de Wade Roush qui parla de tres elements fonamentals que la defineixen:

-         Nous mecanisme de relació i comunicació entre las persones basats en les tecnologies de xarxes socials (MySpace, You Tube, Digg, Wikipedia, Blogs, etc.)

-         Utilització de estàndards web per a la creació de serveis distribuïts en Internet (per exemple Housing Maps que combina dades pròpies amb mapes de Google Maps)

-         Millora d’interfícies de les pàgines web

La web 3.0

El terme web 3.0., concepte desenvolupat sota la tutela de Tim Berners-Lee, reflecteix un canvi igualment transcendental en la forma que tenim d’entendre la web.

La web 3.0. planteja possibles noves vies per al futur com ara la web 3D, la web semàntica i la web del món real.

Aquestes tres vies han suscitat molt d’interès entre els professionals de les biblioteques i de la informació. Pel que fa a la web 3D, el Món virtual 3D i Second Life, presenten nous llocs i maneres d'oferir informació i serveis; la web semàntica dóna l’oportunitat d’accedir a quantitats creixents d’informació procedents de fonts dispars; per la seva banda la web del món real permet la integració de la web dins el món que ens envolta.

La web 3D

La web 3D es una extensió dels móns virtuals semblant a Second Life o There.com. En un futur pot ser una gran alternativa al món real que faci possible recórrer el planeta sense abandonar l’escriptori. Alhora els usuaris podran disposar de representacions virtuals en temps real que els permetin interactuar i explorar la informació i els objectes virtuals. Aquestes opcions obren moltes possibilitats per a la prestació de serveis d’informació utilitzant espais tridimensionals de forma que el resultat seria semblant a Google Earth. Google i Microsoft treballen en aquest tipus de projectes.

Malgrat el seu atractiu, la tecnologia 3D, demana als usuaris requeriments alts de competències pel que fa a l’exploració i creació de continguts. A més no es mou en un entorn web multiplataforma lliure 3D sinó que funciona com un programa no integrat que s’executa en segon pla i que comporta descarregues massives.

La web semàntica o estesa

Avui en dia Internet es podria definir com una gran biblioteca d’informació desorganitzada, la qual cosa dificulta als usuaris l’accés al veritable coneixement. La Web 3.0., tal com està concebuda a l’actualitat resol aquesta limitació en esdevenir una web semàntica o estesa, és a dir, una web dotada de significat en la que qualsevol usuari pot trobar respostes més rellevants gràcies a una informació millor definida que contribueix a la transició de la Societat de la Informació a la Societat del Coneixement.

La informació es transforma en dades que poden ser després llegides, modificades, interpretades, combinades, independentment del seu suport i el lloc on es troben, mitjançant tècniques d’Intel·ligència Artificial (exemples: SearchMonkey, Powerset – recerca en llenguatge natural-, Swoogle – semantic web search-, Kumo, etc.).

Des de el punt de vista dels bibliotecaris i professionals de la informació aquesta tecnologia implica l’esforç d’anar més enllà del document físic i virtual per a concebre la web com a recurs d’informació general i no en els dipòsits de dades individuals.

Web del món real

La web incorpora cada vegada més aplicacions de petita escala del món que ens envolta mitjançant la creixent sofisticació dels telèfons mòbils, dispositius portàtils i plataformes que permeten actualitzacions en temps real. Això representa una nova forma de proporcionar serveis d’informació: GPS, programari de reconeixement facial amb perfils de xarxa social, twitter, extensió del protocol RSS, etc.

Una altra manera de proporcionar serveis d’informació pot ser l’escaneig de codis com ara el QR incorporat recentment al catàleg de la Universitat de Bath (Regne Unit) i que permet als usuaris guardar l’autor, títol, etc en el seu telèfon mòbil.

Totes aquestes tecnologies ja estan disponibles en gran part en l’actualitat però el seu ús ha d’anar acompanyat d’un canvi de mentalitat i segurament les tres visions descrites més amunt no seran mútuament excloents sinó que formaran part de combinacions impensables en el futur.

Elia Llorente

Unitat Tècnica i de Projectes